JO SÓC EL PA QUE DÓNA LA VIDA

El gran poeta català Mossèn Jacint Verdaguer, en una de les seves poesies diu:

«D’aquest pa tan bo,

que Déu nos en do...»

Jesús és el millor Aliment. Si hi penséssim i ho creguéssim de tot cor, no hi hauria esglésies buides. Desitjaríem romandre en la seva companyia. 

I quan anem a combregar, ho faríem amb més fervor, amb més amor, amb un goig íntim immens.

A vegades, correm el perill d’acostumar-nos als grans dons que Déu ens ha donat i ens dóna constantment.

Sabem que Jesús ens està esguardant amb dolcesa des del Sagrari. Sabem que ens escolta. Sabem que vol el millor per nosaltres.

És veritat que som pobres, que som distrets, que som poca cosa...

Però... El necessitem!. Acudim a Ell que tant ens estima. Ell és el millor Amic, és el millor Consol. Ell ens ho ha donat i ens ho dóna Tot.

Jesús és el Pa que dóna la Vida. (Joan 6,48).

SILENCI ENMIG DEL BROGIT

El soroll i la fressa de fora no sempre pertorben la quietud del cor.

Estem en silenci davant l’Estimat, sols amb Ell, malgrat l’entorn sorollós.

Jesús i l’ànima es troben en diàleg amorós.

I el brogit es torna harmonia, no destorba la intimitat de la trobada. Jesús hi és, i l’ànima s’omple de la seva Presència.

No hi ha paraules. Hi ha mirades. Hi ha silenci. La certesa de Déu present al Sagrari ho embolcalla tot.

Agraïm tanta bonesa. Agraïm aquest moment. Agraïm la solitud.

Déu mira amb Amor, i l’ànima es deixa esguardar per l’Estimat.

No cal dir res. Ell tot ho sap. L’ànima no necessita escoltar cap Paraula. Sap que Jesús la mira amb Amor immens. Sap que Jesús hi és.

Déu i la criatura es troben davant per davant.

Déu i la criatura es miren.

Déu i la criatura comparteixen.

Déu, que és Immens, es fa petit per apropar-se a cada u de nosaltres.

Déu, que és Immens, ens ho dóna Tot, i es dóna del Tot.

Només podem agrair.

Tots podem dir, davant del Sagrari:

«Déu és aquí, i hi és per mi».