El soroll i la fressa de fora no sempre pertorben la quietud del cor.
Estem en silenci davant l’Estimat, sols amb Ell, malgrat l’entorn sorollós.
Jesús i l’ànima es troben en diàleg amorós.
I el brogit es torna harmonia, no destorba la intimitat de la trobada. Jesús hi és, i l’ànima s’omple de la seva Presència.
No hi ha paraules. Hi ha mirades. Hi ha silenci. La certesa de Déu present al Sagrari ho embolcalla tot.
Agraïm tanta bonesa. Agraïm aquest moment. Agraïm la solitud.
Déu mira amb Amor, i l’ànima es deixa esguardar per l’Estimat.
No cal dir res. Ell tot ho sap. L’ànima no necessita escoltar cap Paraula. Sap que Jesús la mira amb Amor immens. Sap que Jesús hi és.
Déu i la criatura es troben davant per davant.
Déu i la criatura es miren.
Déu i la criatura comparteixen.
Déu, que és Immens, es fa petit per apropar-se a cada u de nosaltres.
Déu, que és Immens, ens ho dóna Tot, i es dóna del Tot.
Només podem agrair.
Tots podem dir, davant del Sagrari:
«Déu és aquí, i hi és per mi».
